En l'any 1957 el doctor d'origen alemany Gerhar Bachman va traduir al metge francès P. Nogier, aparegut en la revista mèdica Deutsche Teischrift Fürstkupuntur, en el qual explicava amb precisió la relació que existeix entre l'orella i la resta de l'organisme humà, amb cites d'experiències realitzades amb els seus pacients, així com els resultats que va obtenir.
Gràcies als estudis del doctor Nogier es van descobrir una sèrie de punts curatius i la acupuntura, especialment la de l'orella va arribar un auge singular i es va difondre per tot el planeta.
Actualment es coneixen més de 200 punts, entre els quals es reconeixen els de baixa impedància, els de dolor, els quals tenen major afluència sanguínia, zones de canvi de color, erupcions i butllofes reduïdes, o escamosas o bé inflamades, detalls que al seu torn serveixen de referència per al diagnòstic, tractament i/o anestèsia.