En el temps que porto de terapeuta, et vas donant compte que cada persona pot viure un conflicte o problema emocional de diferent manera, encara que el procés sigui igual per a diverses persones (acomiadament, mort, herències, etc.). I a partir d'aqui, comences a comprendre la dificultat del tractament per fer entendre al pacient que quan ens afecta alguna cosa, el problema de com ho està vivint no és de ningú, sinó d'ell mateix i per poder sortir ha de prendre consciència i aixó no es gens facil. Després vénen les influències de l'entorn i les personals pròpies de les seves pors, que fan que el terapeuta hagi de lluitar en diversos fronts, entenent que la primera premissa bàsica del tractament, si volem ajudar a la persona amb bons resultats, és que et demani ajuda ell mateix i no a través de tercers, procurant no influir en el pacient quan ens pregunta quina és la decisió a prendre, informant del que li afecta i si podem, donant-li eines d'ajuda.

Segons vas evolucionant com a persona i terapeuta en el camí del coneixement intern, vas comprovant al laboratori, que és la teva consulta, els èxits i avenços dels teus pacients, valorant la seva evolució que et permet contrastar la teva i poder predicar amb l'exemple, començant per anar lluitant contra les presses i guanyant en paciència fins a aconseguir la serenitat suficient per viure el present, sent conscient del que t'envolta i així poder utilitzar els coneixements adquirits fins ara, sense pretendre curar ningú, només millorar el procés personal per el que ens ve el pacient, procurant ajudar-lo en el present, deixant que sigui ell quan cregui convenient, el que comenci la guerra amb el seu passat, posant el terapeuta el granet de sorra per treure part de l'ansietat que li bloqueja i el manté rígid de cos i ment, deixant que pugui veure la sortida.

Si ens posem a analitzar els textos de patologia comprovarem que la majoria de les malalties són d'origen desconegut, llevat per traumes, tòxics o exposicions a radiacions, sabem avui dia que un component emocional produeix una somatització afectant als teixits i cèl·lules (degenerant) i passat el procés de conflicte emocional una regeneració i alleujament psicològic, passant per una fase de neteja i una altra cicatricial on repararem el dolor i la inflamació.

És important per al terapeuta saber que no es pot canviar a ningú si volem ajudar als altres, i és molt difícil que el pacient expliqui la veritat del que li passa al seu entorn, i el que compta és com ho viu, per la qual cosa hem de ser el més neutrals possible, procurant indagar en els condicionaments socials, educacionals, religiosos, familiars, sexuals, etc. Si el pacient ens demana ajuda tenim alguna cosa guanyat, però ens trobem amb problemes afegits quan el pacient es va a casa, que són les pors personals, influències de l'entorn mèdic que augmenten els seus temors, influències familiars, trobant-se en la seva pròpia presó cerebral envoltat de pors que li van a condicionar tota la seva vida sinó va a poc a poc eliminant segons les seves circumstàncies i necessitats, i no de cop com pretenen alguns terapeutes, i així podrà canviar segons va prenent consciència i no pel que li diguin.